dimarts, 15 de gener del 2013
ASSAIG DE CÀNTIC EN
EL TEMPLE
Oh, que cansat estic
de la meva
covarda, vella, tan
salvatge terra,
i com m’agradaria
d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent
és neta
i noble, culta, rica,
lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la
congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com
l’ocell que deixa el niu,
així l’home que s’en
va del seu indret”,
mentre jo, ja ben
lluny, em riuria
de la llei i de
l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid
poble.
Però no he de seguir
mai el meu somni
i em quedaré aquí
fins a la mort.
Car sóc també molt
covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista,
dissortada pàtria.
Salvador Espriu.
“El caminant i el mur” (1954)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)